El Castell de Vilafortuny (Cambrils, Tarragona). Un assentament d'època ibèrica al litoral tarragoní / Ivan Cots Serret, Jordi Diloli Fons, Enric Vilalta Ribé, Ernest Capella Martínez



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 55-75 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

Recents treballs arqueològics efectuats al paratge anomenat castell de Vilafortuny (Cambrils, Baix Camp) han permès corroborar l'existència en l'indret d'un assentament d'època ibèrica que hauria estat ocupat, d'acord amb les dades de què es disposa, entre inicis del segle IV i finals del III-inicis del II a.n. e. L'existència d'aquest jaciment protohistòric es va ferpalesa als anys seixanta, si bé no s'hi havien efectuat intervencions arqueològiques que permetessin confirmar-ne la cronologia. La verificació de la seva presència al litoral del Campde Tarragona incrementa el coneixement sobre l'ocupaciód'aquesta regió en època ibèrica, força desconeguda encara, alhora que permet l'esbós de noves hipòtesis sobre el seu desenvolupament històric.

Pràctiques ramaderes i consum carni al jaciment ibèric (segles V-II a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre). L'estudi arqueozoològic del recinte A16/A17 / Sergio Jiménez-Manchón, Isabel Cáceres, Jordi Diloli
Jiménez-Manchón, Sergio


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 77-92 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

El jaciment ibèric (s. VII-I a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre) és un dels assentaments protohistòrics amb una seqüèn-cia cronològica més àmplia del curs inferior de l'Ebre i un expo-nent clau per comprendre l'evolució de les dinàmiques socials, polítiques i econòmiques en aquesta regió. Les pràctiques ra-maderes, tot i ser la base de les estratègies de subsistència jun-tament amb l'agricultura, són encara avui dia mal conegudes en aquest context geogràfic i històric. En aquest treball, hem ana-litzat 414 restes arqueozoològiques de dues fases cronològiques (s. V-III a.n.e. i s. II a.n.e.) del recinte A16/A17 de l'Assut per comprendre millor les estratègies ramaderes i les pràctiques relacionades amb el consum carni de les societats ibèriques d'aquest territori. Els resultats d'aquest estudi mostren un ra-mat format principalment per ovelles i cabres als s. V-III a.n.e. destinat majoritàriament per a productes secundaris. Pel que fa al consum carni, la identificació de pràcticament tot el procés de carnisseria suggereix que es duia a terme al mateix jaciment. A la fase posterior (s. II a.n.e.), tot i el menor nombre de restes, s'hi observa un canvi, tant en la representació taxonòmica com en les pràctiques culinàries, que pot estar relacionat amb les transformacions socials, econòmiques i polítiques que es produeixen en aquest territori a partir de la presència romana, a inicis del s. II a.n.e.

L'Evolució en els models d'ocupació del territori al curs inferior de l'Ebre i plana litoral del Baix Maestrat durant la protohistòria / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 95-114
Bibliografia.

La Pimera Batalla de l'Ebre : Cartago contra Roma / Jordi Diloli Fons, Ramon Ferré Anguix, David Bea Castaño, Samuel Sardà Seuma, Jordi Vilà Llorach



En: 142089 La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después. Móra d'Ebre, 24-27 de julio 2008. Vol. II. Tarragona : Arola, 2011. p. 243-264

Tortosa durante la protohistoria. Las excavaciones del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV entre los años 2004 y 2011 / Jordi Diloli, Ramon Ferré y Jordi Vilà
Diloli i Fons, Jordi


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 247-256 : il

Bibliografia.

Hasta fechas muy recientes, la ocupación prerromana de la ciudad de Tortosa no había pasado de mera hipótesis, a pesar de las informaciones proporcionadas por los autores clásicos, los estudios numismáticos o las reflexiones de la historiografía moderna, que intentaban localizar en este enclave un asentamiento ibérico que hubiese participado en la ordenación del territorio ilercavón. En este contexto, la investigación arqueológica, que ha alcanzado una importancia crucial los últimos años, ha propiciado el hallazgo por vez primera en el casco urbano tortosino de restos estructurales de época ibérica, en la calle de Sant Domènech, a los pies de la colina de la Zuda. Se trata de un gran muro de mampostería, interpretado como una muralla de aterrazamiento, datado entre finales del siglo III e inicios del II a. n. e. Es así que la relectura de los datos conocidos y las intervenciones llevadas a cabo en las calles de Sant Domènech (2007), Sant Felip Neri (2008-09), La Mercè (2010) y Montcada (2006-10), han permitido definir un esquema cronocultural sobre la ocupación protohistórica de la ciudad, que se iniciaría durante el Bronce Final / Primera Edad del Hierro en la colina de la Zuda, perdurando hasta la fundación de la ciudad de Dertosa.

Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.

Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas / David Bea, Jordi Diloli, David Garcia i Rubert, Isabel Moreno y Pierre Moret



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 51-70 : il. plàn, map

Bibliografia.

En este artículo se presentan los datos obtenidos en los últimos trabajos efectuados en el territorio formado por las comarcas del curso inferior del Ebro, las tierras del río Sénia, la Terra Alta, el Bajo Aragón y el Matarraña, especialmente en lo que se refiere a las muestras de arquitectura de prestigio fechables entre la Primera Edad del Hierro y el inicio de los procesos de iberización. Se plantea la posibilidad que estas estructuras arquitectónicas de tipo diferencial sean una muestra del intento de consolidación de unos modelos políticos en torno a la afirmación de élites. Se examina la problemática funcional de estos edificios arquitectónicamente diferenciados, así como las cronologías, tanto relativas como absolutas. A partir del análisis de la arquitectura de prestigio, se intenta presentar una secuenciación de los diferentes tipos formales y determinar posibles fases en el proceso social y político en el que se inscriben.

Relació relleu-sistema defensiu als oppida ibèrics del Baix Ebre / Jordi Diloli i Fons, Gabriel Foguet i Coll
Diloli i Fons, Jordi


En: 048163 Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Societat Catalana d'Arqueologia, 1991. p. 179-182

L'Assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017 / Ivan Cots, Jordi Diloli, Jordi Vilà, Ramon Ferré, Laura Bricio



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2017-2018 (2020) , p. 192-219 : il.
Bibliografia.

Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta) / J. Diloli, J. Vilà, M. Prades, D. Bea, R. Ferré, L. Bricio, E. Guirao, I. Cots i H. Sardà



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 11-30: il.
Bibliografia.

El jaciment arqueològic de La Gessera (Caseres, Terra Alta), fou descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es va interessar pel lloc, iniciant-s'hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d'època protohistòrica, definit per l'arqueòleg barceloní com "un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions". Finalitzats els treballs d'excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l'Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d'intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo entenedor als visitants.

El Jaciment protohistòric de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre). Resultat de les intervencions arqueològiques efectuades durant el període 2000-2008 / Jordi Diloli, David Bea, Samuel Sardà, Ramon Ferré, Jordi Vila



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008 (2011) , p. 285-316 : il.
Bibliografia.

Excavacions arqueològiques al solar de l'antic institut d'ensenyament secundari del carrer Montcada de Tortosa (Baix Ebre) / Jordi Diloli, Aleix González, Jordi Vilà, David Bea



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008-2009 (2010) , p. 56-86 : il.
Bibliografia.

El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Un edifici cultual de la primera edat del ferro al curs inferior de l'Ebre / David Bea Castaño, Jordi Diloli Fons, Albert Vilaseca Canals
Bea i Castaño, David


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2002-2003 (2005) , p. 23-52 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Explotació del medi i intercanvis comercials al curs inferior de l'Ebre durant la protohistòria / J. Diloli i Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: 221236 Ibers : agricultors, artesans i comerciants : III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. València : Universitat de València, Departament de Prehistòria i d'Arqueologia, 2000

La Gessera de Caseres: 1914-2014 : de Juan Cabré i Pere Bosch Gimpera al Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili / Jordi Diloli
Diloli i Fons, Jordi


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 52, núm. 1 (2021) , p. 253-281 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès. Short text in English.

En aquest article es descriu la història del jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta, Tarragona), des de la seva descoberta fins a la seva recuperació per part del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili. S'hi ressenyen els treballs de l'Institut d'Estudis Catalans, el glossari de les troballes, les revisions dels materials efectuades durant els anys 70 i les noves interpretacions d'inicis del segle xx, amb les propostes cronològiques pertinents, fins a la darrera intervenció, que ha permès suggerir una funcionalitat i unes fases d'ocupació definitives per al mateix.

Tarrakon-Kese. L'ocupació protohistòrica de la ciutat de Tarragona / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 25 (2015) , p. 61-82 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les Excavacions arqueològiques del solar de cases de la Catedral. Estiu de 2016 / Jordi Diloli Fons, Ramon Ferré Anguix, Laura Bricio Segura
Diloli i Fons, Jordi


En: Amics dels Castells : butlletí informatiu. Tortosa, núm. 17 (estiu 2017), p. 62-64 : il. (Patrimoni) 

Poblament, espais de trànsit i mobilitat a la Terra Alta durant el primer mil·lenni ANE [Fitxer informàtic] / Marc Prades Painous ; [dirigida per: Jordi Diloli Fons, Josep Maria Palet Martínez]
Prades Painous, Marc


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Diloli Fons, Jordi; Palet Martínez, Josep Maria. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2021
1 recurs electrònic (269 p. : il.)

A través d'una metodologia de base arqueològica territorial i paisatgística, s'estudia la xarxa viària històrica a la zona de l'actual comarca de la Terra Alta (Tarragona) en contrast amb el poblament protohistòric de la regió. Durant el procés, s'analitza quins són els corredors naturals i camins tradicionals que es mantenen sobre espais de trànsit de possible origen antic i quina morfologia adopten. A partir dels resultats, proposem un seguit d'hipòtesis en les que s'identifiquen els possibles conductes translatius emprats per les comunitats humanes del primer mil·lenni ANE, les estratègies de desplaçament i l'impacte que l'accés a la mobilitat ha exercit envers els patrons d'assentament protohistòrics des d'una perspectiva diacrònica i integrant. En aquells espais on es poden diferenciar fenomens poblacionals i/o translatius pertinents a distints horitzons cronològics, a més, s'efectua una lectura històrica.

Uns Banys àrabs a la ciutat de Turtuxa : Intervenció arqueològica al carrer Major de Sant Jaume 6 Tortosa, el Baix Ebre / David Bea, Jordi Diloli, Ramon Ferré, Aleix González, Jordi Vilà



En: 154031 Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. [Tarragona] : Ajuntament de Tarragona : Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2011. p. 327-334

El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs : l'arquitectura del poder a l'Ebre durant la protohistòria / Jordi Diloli i Fons, David Bea i Castaño, Samuel Sardà Seuma
Diloli i Fons, Jordi


Tarragona : Publicacions URV, 2018
318 p. : il., map., gràf. ; 30 cm (Universitat Rovira i Virgili, 94) 
També disponible en format electrònic. Bibliografia. Textos en català i castellà.
ISBN 9788484247074 (PDF)
ISBN 9788484247067 (Paper)